Artur Mas és el millor polític que té Catalunya i ho és per molts motius.
En primer lloc, ho és per la seva preparació acadèmica. Artur Mas va estudiar a la prestigiosa Escola Aula, dirigida per Pere Ribera, i hi va completar els seus estudis. És una fita important digna d'un estudiant amb empenta i capacitat de sacrifici. Molts alumnes dels últims cursos de l'Aula són expulsats per manca de rendiment acadèmic i acostumen a acabar al CIC o institutots d'estofa similar, és el camí dels talossos. No és el cas d'Artur Mas, que a més d'acabar a l'Escola Aula va llicenciar-se en Econòmiques i fins i tot estudià alguns cursos de la carrera de Dret. Aquest prodigiós currículum li obrí les portes de la Generalitat, on va començar a treballar com a empleat del Departament de Comerç, Consum i Turisme.
En segon lloc, ho és pel seu talent per fer-se valer. La feina com a empleat de la Generalitat li venia petita a l'Artur Mas, així que en un tres i no res ja formava part de les llistes de CiU per l'Ajuntament de Barcelona; en va acabar essent regidor durant dues legislatures. Després saltà al Parlament com a conseller i poc a poc s'anà confirmant la seva categoria de delfí de Jordi Pujol. Fins aleshores la figura de Jordi Pujol havia eclipsat el talent dels prohoms que l'envoltaven, però no va poder amb el refulgent carisma d'Artur Mas. El seu sacrifici perpetu fou el tiquet de pujada a l'estratosfera convergent. Un triomf merescut i guanyat a pols. De delfí passà a ser candidat a la presidència de la Generalitat i d'ençà ha guanyat totes les eleccions on figurava com a cap de llista.
I en tercer lloc, ho és perquè és el màxim representant de nosaltres, els catalans independentistes liberals. En tot l'espectre polític català l'Artur Mas és qui millor defensa els meus valors: independentisme incondicional i liberalisme sense cessió a cap mena de rampell socialdemòcrata. Artur Mas i CiU, l'independentisme liberal que ens cal!
En primer lloc, ho és per la seva preparació acadèmica. Artur Mas va estudiar a la prestigiosa Escola Aula, dirigida per Pere Ribera, i hi va completar els seus estudis. És una fita important digna d'un estudiant amb empenta i capacitat de sacrifici. Molts alumnes dels últims cursos de l'Aula són expulsats per manca de rendiment acadèmic i acostumen a acabar al CIC o institutots d'estofa similar, és el camí dels talossos. No és el cas d'Artur Mas, que a més d'acabar a l'Escola Aula va llicenciar-se en Econòmiques i fins i tot estudià alguns cursos de la carrera de Dret. Aquest prodigiós currículum li obrí les portes de la Generalitat, on va començar a treballar com a empleat del Departament de Comerç, Consum i Turisme.
En segon lloc, ho és pel seu talent per fer-se valer. La feina com a empleat de la Generalitat li venia petita a l'Artur Mas, així que en un tres i no res ja formava part de les llistes de CiU per l'Ajuntament de Barcelona; en va acabar essent regidor durant dues legislatures. Després saltà al Parlament com a conseller i poc a poc s'anà confirmant la seva categoria de delfí de Jordi Pujol. Fins aleshores la figura de Jordi Pujol havia eclipsat el talent dels prohoms que l'envoltaven, però no va poder amb el refulgent carisma d'Artur Mas. El seu sacrifici perpetu fou el tiquet de pujada a l'estratosfera convergent. Un triomf merescut i guanyat a pols. De delfí passà a ser candidat a la presidència de la Generalitat i d'ençà ha guanyat totes les eleccions on figurava com a cap de llista.
I en tercer lloc, ho és perquè és el màxim representant de nosaltres, els catalans independentistes liberals. En tot l'espectre polític català l'Artur Mas és qui millor defensa els meus valors: independentisme incondicional i liberalisme sense cessió a cap mena de rampell socialdemòcrata. Artur Mas i CiU, l'independentisme liberal que ens cal!
1 comentari:
Benvolgut Senyor Postres;
He llegit el seu article/pamflet i li voldria comentar un fragment que m'ha resultat ofensiu. No el criticaré perque el seu article sigui una exagerada campanya a favor del senyor Mas, polític que a mi no em fa ni fred ni calor. Ni per intentar que els despistats internautes que acabem al seu blog votem Convergència. No ho farem, jo almenys.
No es això el que m'ha molestat. De demagògia política m'en empasso tota i més per televisió.
El que realment m'ha tocat la moral (parlant clar i català, m'ha tocat els nassos) ha estat quan ha afirmat que un alumne fet fora d'Aula en els últims cursos acabarà irremediablement al CIC o institutots d'estofa similar. El classisme que desprèn aquest comentari es impressionant...bé, millor dit, es digne d'un català adinerat, d'un membre de la burgesia convergent que pesa com una llosa sobre els que ens definim com a catalanistes i d'esquerres. Però no ens desviem. És un comentari classista, despreciatiu i despreciable.
Parlo amb causa de raó, vaig ser alumne d'Aula durant 12 anys, dels 3 als 15, així que sé com es fan allà les coses. Vaig marxar a una altra escola(un institutot, vist desde la seva poltrona de la classe alta) i actualment estic camí de llicenciar-me en periodisme, preparat per a ser el flagell dels convergents(i dels socialistas, no s’em espanti)…o per a portar cafès a la redacció d’un diari gratuït Això ja no ho sé. Però francament, si tant horrible és no acabar en aquella escola(sobre la que no faré comentaris), tots els joves catalans d'avui dia som mediocres. Mediocres, pobres...i indignes de votar el senyor Mas.
O no, senyor Postres?
Publica un comentari a l'entrada