No ser proUSA fins l'absurditat és de pobres

Ahir a l'hora de dinar em trobava engolint caviar a una tauleta de la xarcuteria de la meva família, el Semen™, quan de cop se m'acostà un dels empleadots acompanyat de dos senyors nets i polits. Tots dos feien més de dos metres d'alçada, complexió atlètica, duien americana i pantalons de vestir a joc, de color gris fosc. A sota camisa blanca i sengles corbates discretes. Eren rossos com la cervesa d'arrel i amb un tall de cabell marcial, de persona de bé. Tot i que les seves ulleres de sol Ray-Ban model general m'impedien veure'ls els ulls, de seguida m'inspiraren confiança.

Amb un accent peculiar em demanaren el nom. No havia acabat de pronunciar la darrera síl·laba del meu cognom, '-tres', quan vaig detectar una cosa rara en aquells individus. Em va fer l'efecte que duien arracadeta a una de les orelles, com els quinquis, i aquest fet em donà molta mala espina. No és lloc pels quinquis, la xarcuteria de la meva família. Mentre un m'emmanillava amb les mans a l'esquena i l'altre m'engrapava fort per la gola vaig veure'ls més de prop i em vaig calmar, alleujat: allò no era una arracadeta, era un auricular-micròfon (allò que a "Crónicas Marcianas" en dèiem pinganillo). Eren agents de la CIA, defensors de la llibertat, en perpètua defensa contra el terrorisme, el mal i d'altres conceptes abstractes. La mà a la gola va passar a esclafar-me el cap contra la taula. El que m'havia emmanillat li va fúmer una coça a la cadira on jo seia i amb una empenta precisa em va disposar de genolls a terra. Tot plegat feia molt de mal, però era un mal per la llibertat, o sigui que era correcte. Em mantingueren immobilitzat en aquesta posició.

Els agents em van comunicar que el meu darrer article sobre Guantànamo a l'Avui, titulat 'Guantànamo és llibertat', era tan descaradament maniqueu i irreflexivament proUSA que fregava l'absurditat i s'acostava directament a la burla institucional. Em van acusar d'haver escrit l'article fent-me passar per articulista subnormal, desgastant conceptes com el de 'llibertat', per tal de ridiculitzar la causa de la lluita contra el terrorisme i denunciar per reducció a l'absurd les irregularitats legals i de tota mena de la presó de Guantànamo. Em digueren que aquesta càrrega tan precisa i efectiva contra Guantànamo de la que m'acusaven només podia respondre a interessos terroristes, que jo podia tenir informació crucial sobre terroristes.
Entre gemecs i llàgrimes, amb la valentia que em caracteritza, vaig respondre'ls que jo no sabia res, que en general no sé res sobre res, que no tinc estudis ni talent, que només sóc un articulista mediocre amb influències heretades de la xarcuteria de la iaia, que sóc realment partidari de tot allò que tingui a veure amb els USA i que si de vegades els meus articles semblen de subnormal és perquè a gaire més no arribo. Els agents no van afluixar-me i em van comunicar que quedava arrestat en nom dels USA i que aviat passaria a disposició de la justícia militar de l'exèrcit dels Estats Units, que m'esperava un vol directe cap a Guantànamo i que no em preocupés, que allí ja em farien cantar com cal.

No podria estar escrivint aquestes línies de no ser per la meva iaia, que en aquells moments sortí del rebost de la xarcuteria i veié tot el percal. Va negociar la meva llibertat amb els agents a canvi d'un suborn de qualité exquise: una morterada de diners i una panera amb salmó fumat del bo, caviar beluga i conserves assortides. Un cop més la meva iaia em treia les castanyes del foc per la via econòmica. Els agents no es van poder resistir a l'oferiment i aviat quedí en llibertat. Per la llibertat havia estat immobilitzat en llibertat i ara la llibertat em recompensava amb ella mateixa, llibertat. I ara acabaré aquest article com solc fer, amb frases curtes sense sintagma verbal, que tot i que queda de prosa lírica barata de marieta de 1er de BUP, a mi m'encanta i em dóna molt bon resultat retòric, total, escric per hooligans curts de gambals... La llibertat viscuda. La llibertat. Llibertat. Oh, llibertat. Els dies. Les hores. El caviar. La calba. Llibertat. Llibereu Willy. Oh. Caviar. Carlos de Gran Hermano. Llibertat. Oh. Iaia. Diners. Llibertat. Dolça llibertat. Oh.