No m'han calgut estudis superiors per arribar on sóc. Mentre els meus coetanis generacionals que ara són escriptors i periodistes es dedicaven a estudiar carreres avorrides i inútils jo aprofitava els meus dies d'una manera molt més eficient: perseguia els meus ídols dia i nit per mirar de caure'ls simpàtic. Prendre algun cafè amb Joan Berril o escriure-li cartes a Joaquim Maria Pollal em reportà més coneixements que una titulació acadèmica d'aquestes que qualsevol fill de minyona pot obtenir. Haig de reconèixer que ser fill de botiguers del Semen™ em va facilitar la feina d'acostament als meus ídols mediàtics, ¿a qui no li interessa fer-se amiguet d'algú amb els meus privilegis en restaurants i establiments del ram? De vegades penso que la gent propera m'aprecia més pels meus contactes i privilegis en el món de la restauració que pel meu talent a l'hora de juntar lletres. Sovint també penso que em contracten més per fer el pallasso, dir-la grossa i carregar enfurismadament contra els sociates que per la veritable qualitat dels meus escrits. Segur que tots aquests pensaments són fabulacions induïdes per algun artefacte de fabricació comunista que emet ones perjudicials des de Vladivostok fins al meu caparronet enllustrat. Esclar.
Val a dir que no vaig inventar res nou. Això de perseguir els teus ídols, fer-s'hi amic i que t'endollin a feines relacionades amb el seu gremi té precedents molt coneguts. Juanito el Golosina, andalús amanerat i loca del cabaret, quan era jove s'instal·là a Madrid perseguint Lola Flores i d'altres folklòriques de la seva devoció. Hi posà tanta empenta que aconseguí fer-se ben bé amic íntim. Acabà essent una mena de masover incombustible del clan Flores a més de cap del Pasapoga. Juanito el Golosina m'ha mostrat el camí a seguir en la meva carrera mediàtica. Per a les famílies conservadores catòliques com Déu mana com les que jo defenso, que un fill els digui que vol estudiar una carrera universitària hauria de ser un orgull. Això no obstant, que un fill els digui que vol seguir les passes de Juanito el Golosina encara hauria de suposar un orgull superior. He dit.
Val a dir que no vaig inventar res nou. Això de perseguir els teus ídols, fer-s'hi amic i que t'endollin a feines relacionades amb el seu gremi té precedents molt coneguts. Juanito el Golosina, andalús amanerat i loca del cabaret, quan era jove s'instal·là a Madrid perseguint Lola Flores i d'altres folklòriques de la seva devoció. Hi posà tanta empenta que aconseguí fer-se ben bé amic íntim. Acabà essent una mena de masover incombustible del clan Flores a més de cap del Pasapoga. Juanito el Golosina m'ha mostrat el camí a seguir en la meva carrera mediàtica. Per a les famílies conservadores catòliques com Déu mana com les que jo defenso, que un fill els digui que vol estudiar una carrera universitària hauria de ser un orgull. Això no obstant, que un fill els digui que vol seguir les passes de Juanito el Golosina encara hauria de suposar un orgull superior. He dit.
2 comentaris:
Un cretí com el Sostres no es mereix una paròdia tan bona com aquesta. Enhorabona, Melcior.
No sé qui escriu aquest blog, si-us-plau, escriu més. La parodia es genial. Pero es que a més a més tens talent. Siguis qui siguis felicitats. Fa mesos que no has escrit res i tens fans que encara esperen Melcior!!!! Au!!!
Publica un comentari a l'entrada